Trinidad Fuentes Garrido

DONES

2007-04-23T13:30:00.000+02:00

Divendres a la tarda la Associació de Dones de Santa Susanna (ADASS) va organitzar una taula rodona sobre la Violència de Gènere. Una psicòloga, una mosso i una advocada van analitzar aquesta dramàtica realitat, i van explicar les seves experiències com a professionals. Es va arribar a la conclusió de que, si be la llei s’ha endurit i protegeix a les dones, les polítiques preventives encara son insuficients.
Totes varem tindre ocasió de donar la nostra opinió i algunes també van recordar la seva experiència personal amb llàgrimes als ulls.
No va vindre cap representació de l’ajuntament de Santa Susanna, malgrat la invitació que els hi va fer la presidenta de l’associació. Ningú, ni la regidora de benestar social com a dona, ni cap persona dels serveis socials. Es lamentable!
Després varem compartir un sopar entranyable i divertit.

Respuesta

2007-04-10T23:57:00.000+02:00

Respuesta a la carta de Balia Janto:

Digna de admiración es la valentía con la que Balia Janto nos hace llegar su inquietud por conseguir un futuro mejor para todos los integrantes de nuestro pueblo. Enhorabuena por poner de manifiesto realidades que todos hemos tratado de obviar en algún momento sabiendo que esa actitud era perjudicial para el conjunto de nuestra sociedad. Se nos ha tratado de “educar” y hacer participes del proyecto de unos cuantos a base de ocultarnos la verdad o aquella parte de ella de la que podríamos formarnos una idea propia. La habilidad ha sido tal que se nos ha hecho caer en la comodidad de pensar que ya había quién se ocupaba de dirigirnos del modo más adecuado. Hemos caído en el error de opinar que la foto estaba bien hecha sin haberla comparado con otras fotos (metafóricamente hablando). Tenemos piscina gratis durante el verano, Festival Shakespeare, Fira Màgica, Pa amb tomàquet L’onze de Setembre… pero, como dice Balia, nuestros hijos se van… Eso creo que es lo más duro! El macro-proyecto turístico de Santa Susanna no parece ser más que la obra megalómana de un dictador, que la historia de nuestro pueblo se encargará de recordar como el hombre que lanzó a Santa Susanna al estrellato turístico. Que van a hacer nuestros hijos cuando entren el la edad de los descubrimientos? Evidentemente echar a volar pero lo triste es que va a ser fuera de nuestra querida Santa Susanna. Las acciones de gobierno solo han contemplado la proyección de Santa Susanna dentro de una geografía económica que solo beneficia a los de siempre. De acuerdo estoy en que indirectamente también nos beneficia a los de a pie, pero es tan de lejos que a penas lo percibimos. Creo que el trato fue cordial:- buenos días!, …que tal?, …como estás?, …sabes?, vamos a hacer esto y lo otro…- pero… cuando?, …como?, …a quién beneficia, …cuanto nos cuesta?, ..como podemos participar?... ostras, no estaba aquí?... bueno, ha desaparecido como siempre…En definitiva no es necesario que la gente piense! Así harán lo que piense yo!.El exclusivismo político ha ido fuertemente ligado a una especie de repudio social hacia quién en un momento u otro ha tratado de aportar una visión diferente en cuanto al modo de ejercer el poder en esta villa, confundiéndose a la vez el concepto de autoridad otorgado por las urnas por el permiso a ser autoritario en la aplicación de dicha autoridad. Has sido muy valiente Balia, al igual que lo son todos aquellos que han decidido plantar cara de una manera simple, honesta, sincera y altruista. Quizás sea rayar el idealismo en su estado supino, ya se que todos necesitamos comer y es realista pensar que no vivimos del aire pero Santa Susanna necesita gente que piense en los demás antes que en uno mismo y creo que esa gente es la que tendrá el valor necesario para cambiar las directrices de nuestro futuro como pueblo. No es necesario ser ingeniero aeronáutico ni doctor en económicas, es cuestión de actitud, la aptitud nos la enseña el mismo proceso. Ganas para cambiar lo que no está bien y ganas de mejorar lo que ya hay echo.Es un buen momento para el cambio, es el momento oportuno para que nos desprendamos del miedo a lo desconocido. Aprovechando la coyuntura actual y antes de que la “cabra tire al monte” hay que ofrecer una alternativa nueva, hay que enseñar otra foto mejor hecha, con mas color, mas viva y plural. Hay que propiciar el que todos podamos comparar y elegir según nuestro libre criterio.Estoy seguro de que existen muchas Balias en Santa Susanna que van a hacer que las cosas cambien de una vez y para mejor. Confío plenamente en que si apoyamos a esa gente que se atreve a “plantar cara” ofreciendo un proyecto nuevo conseguiremos pintar con vivos colores la foto en blanco y negro a la que todos estamos acostumbrados.Enhorabuena!

CARTA

2007-03-28T13:55:00.000+02:00

Carta de una vecina de Santa Susanna, que resume el ayer y el hoy de nuestro pueblo y nos invita a la reflexión.

Benvolguts veïns
Crec que fàcilment coincidirem si dic que una de les característiques de la situació actual de Santa Susanna és que es viu un moment de transició. En el pla polític: el paternalisme d’un alcalde que ha deixat de ser-ho per ordre judicial, en el pla econòmic: la reconversió i consolidació de un poble agrícola en un poble turístic i en el pla urbà: el augment de la població. Tot això suposa un gran canvi. Hem passat de ser un poble de 900 habitants fa deu anys, sobretot de gent gran, a una població de 3000 habitants en els que predominen les parelles joves i els nens.
Els models de família estan canvien con per tot arreu. Trobem famílies extenses i també famílies monoparentals, moltes vegades constituïdes per una mare amb fills.
Les necessitats han donat un gir de 180 graus.

Els susannencs estem molt acostumats a agafar el cotxe i anar als pobles veïns a utilitzar els seus equipaments de salut, de ensenyament, d’esports, de cultura, etc... i les seves ofertes culturals i fins i tot el cementiri.
¿Pensem els susannencs perquè hem de ser subsidiaris de tots aquest equipaments i serveis quan el nostre ajuntament té un pressupost molt semblant al ajuntament de Pineda, i això que ells son 20.000 habitants i nosaltres 3.000?
¿Que fem a Santa Susanna amb el pressupost municipal? ¿Per què els susannencs no tenim els equipaments i serveis que necessitem?

Es una evidència que els pobles veïns ja fa molt temps que viuen en democràcia, sembla un anacronisme, una barbaritat però en aquest racó del Maresme la democràcia no ha arribat. ¿Que ha passat? els susannencs no ho han volgut o no els han deixat ¡Es tan difícil deslliurar-se del pare quan es el que controla tot absolutament tot! S’arriba a pensar que es l’únic preparat i capacitat per “manar”. Unes eleccions rere l’altre el poble va perden la confiança en ell mateix per organitzar-se i presentar una alternativa. Els de sempre, els de fa 30 anys, tenen una bola tan gran i tan peluda, amb tants interessos creats, una bola que ha convertit tot un poble en el negoci d’uns quants, que quan arriben eleccions el que poden perdre en interessos personals es tan gran que poden desplegar totes les armes possibles, que els diners poden pagar per tornar a obnubilar la ment dels ciutadans per que tornin a pensar que la única opció de govern son ells una altre vegada.

Hem pensat el Susanencs que si a Pineda o a Malgrat han aconseguit totes les millores que tenen a nivell social, que han anat guanyant tots aquest anys es per què els seus ciutadans han anat donant la confiança de governar a altres formacions polítiques, que els seus ajuntaments son mes plurals? Els ciutadans de Pineda o Malgrat son exigents i quan arriben eleccions repassen la trajectòria dels seus regidors electes els examinen i si ni ho han fet bé els canvien, es així com funciona la democràcia.

A Santa Susanna que es el que hem aconseguit a nivell social en les últimes legislatures?
Santa Susanna organitza grans events com La Fira Màgica, El Festival Shakespeare o la Nit del Esport que son grans aparador de cara a la galeria, però que el poble es beneficia ben poc i en canvi
veu com arriba molta gent que fa servir les instal·lacions del poble i en moltes ocasions no sap ni el que està passant. La informació es nul·la per part del ajuntament. ¿Com beneficia als habitants del poble aquest events a part d’ omplir l’aparador?

¿Que ha fet l’ajuntament amb els nostres impostos?
Podríem fer una llista de les coses bàsiques que ens falten:
No tenim Casal d’Avis
No tenim Casal de Joves
No tenim Casal de la Dona
No tenim una Radio Democràtica
No tenim cap associació cultural excepte el Esbart Dansaire
No tenim cap ajuda a la creació d’associacions de cap mena
No tenim serveis de seguretat ciutadana adequades
No tenim accessos peatonals que cobreixin tota la població i que ens comuniquin amb la platja
No tenim cap oferta d’esbarjo per els nens els caps de setmana.
No tenim adequat el poble per la circulació normalitzada de les persones discapacitades i grans amb problemes de disminució o dificultat en la mobilitat
No tenim protegides àrees de interès ecològiques i paisatgístiques com la Font del Boter
No tenim cementiri.

Per corroborar el que us estic explicant, tan sols heu de fer una ullada a l’agenda Va de Cultura, per exemple al mes de març, a Pineda hi han programats 38 accions de diversa indole, a Calella 26, a Malgrat 23, a Palafolls 12, a Tordera 10 i a Santa Susanna tenim 3 diumenges de sardanes i un Trekking organitzat per la acabada de néixer Associació de Dones, i que em consta no ha rebut cap ajuda del ajuntament per fer cap activitat.

Aquesta darrera legislatura d’en Joan Campolier ha estat nefasta. Els seus greus problemes amb la justícia, que han acabat retirant-lo per ordre del jutge de l’alcaldia, han contribuït al estancament, al no fer res, ha deixat passar el temps, al ensopiment absolut dels regidors responsables de fer polítiques actives per el poble. A Santa Susanna sempre ha manat en Joan Campolier, se l’hi ha de donar el mèrit que tot ho ha fet ell solet, els regidors que sempre ha triat no saben fer res per ells mateixos, no hi estan acostumats, no saben com posar-se ni que fer i en Joan Campolier ha tingut masses problemes per dedicar-se, si en les altres legislatures el poble no es beneficiava realment del potencial econòmic del ajuntament en aquesta legislatura la decadència ha estat total.

Els Susannencs hem d’agrair els pobles veïns que ens han ajudat a sobreviure, deixant que siguem subsidiaris dels seus serveis.

NO N’HI HA PROU AMB SOBREVIURE
Amb sobreviure, tanmateix, no n’hi ha prou. Hom pot sobreviure en una llarga agonia que condueixi, lentament, a una mort certa.
Perquè el nostre poble visqui i s’afirmi, en unes circumstàncies tan adverses com les actuals, cal que nosaltres realitzem un esforç extraordinari. Escrivia un dia Antoni Rovira i Virgili que “en certs moments de la vida dels pobles (:::) circumscriure’s als límits normals equival a arrupir-se dintre la caixa de morts”
Avui, podem assegurar que els Susannecs vivim un d’aquest moments crucials. Circumscriure’s, doncs a fer un esforç normal, no realitzar l’esforç extraordinari que exigeixen les circumstàncies, equivaldria a morir, a desaparèixer, a arrupir-se dintre la caixa de morts.
Som els Susannecs capaços avui de fer aquest esforç? Jo crec que si. Jo crec que en som capaços i que disposem fins i tot dels mitjans necessaris per reeixir.

EL REDREÇ UNA TASCA DIFÍCIL
Un primer pas per tal de reeixir és el d’examinar objectivament la realitat en què vivim i els problemes que hem d’afrontar. Encara que aquest examen pugui esfumar alguns entusiasmes i algunes ingènues il·lusions. De tots els paranys que ens assetgen, el més pèrfid es el parany de l’esperança ingènua. Com ho és que molts susannecs tendeixen a instal·lar-se en la posició còmoda del cofoisme, del estar satisfet i envanit alhora, tan bon punt se’ns presenten unes quantes fotos en paper lluent. Per això tenim que fer tots els susannecs un esforç, encara que costi, encara que sigui dolorós, per arribar a conèixer exactament quina és la nostra realitat municipal actual.
Hem de ser valents per esteranyinar la finestra i fer que un devessall de llum ho aclareixi tot i ens permeti de veure què hi ha de veritat en tots els racons del nostre ajuntament.

L’ajuntament no és una empresa. Els polítics que fan política municipal el que tenen que tenir no son coneixements de economia, marketing, ventes, negocis, el que tenen que tenir son ganes de que el poble funcioni, de que es tinguin cobertes les necessitats reals de la població, imaginació per oferir alternatives culturals i d’oci que facin la vida mes agradable als habitants i que no tinguin que anar a pidolar als altres municipis, que la quotidianitat sigui plaent perquè l’ajuntament destini recursos a alleugerar els problemes de la gent. Que totes les accions municipal vagin precedides per la transparència i la informació, que la borsa de treball de l’ajuntament sigui una realitat i amb igualtat de condicions per tots els susannencs, prescindint de les relacions familiars, de parentesc o d’amiguisme.

Aquestes eleccions municipals els habitants de Santa Susanna tenim com cada quatre anys, l’ oportunitat de canviar el govern municipal, aquesta vegada l’alcalde de sempre no es pot presentar per ordre judicial, aprofitem per fer una reflexió profunda i valorem les altres candidatures, anem a votar pensant en els interessos del poble i sobre tot no ens quedem a casa, hem d’anar a votar perquè no siguin altres que triïn la política municipal que es farà els pròxims quatre anys. Hem d’anar a votar amb il·lusió de canvi, amb il·lusió de participació, amb il·lusió de convertir aquest estimat poble en un lloc per viure mes enllà de casa nostre, amb il·lusió de compartir la natura que ens envolta, de compartir les aficions amb els veïns, de fer entre tots un poble en xarxa, cohesionat, un poble en el que els nostres fill puguin desenvolupar-se per ser bones persones.

Balia Janto
Veïna de Santa Susanna

D'ON SURTEN ELS DINERS?

2007-02-23T17:48:00.000+01:00

La situació d’ aquet treballador il·legal, ha estat l’ últim cas conegut dintre de l’ ajuntament de Santa Susanna, però no l’ únic. Abans han hagut mes. I que no ens diguin el Sr. Campolier i el Sr. Monreal que ha estat un cas de beneficència perquè el noi no tenia papers i fer-l’hi un contracta de treball era molt difícil. Saben perfectament que l’ han estat enganyant prometent-li que li arreglarien els papers . I també saben que n’ hi ha hagut altres, que SI tenien papers, però que han estat treballant per l’ ajuntament fins a 2 anys sense contracte de treball. Cobrant els diners en metàl·lic, que concretament, en el cas de Ibrahima Susso, l’hi pagava, en un despatx de l’ ajuntament, el Sr. Monreal, 900 Euros, dintre d’ un sobre.
I nosaltres ens preguntem: d’ on surten aquets diners? Perquè a l’ ajuntament l’ hi va be pagar en diners no declarats? i el que es mes important i molt greu: perquè te un ajuntament diners NO DECLARATS?

INSUFICIENTS!

2006-10-03T23:18:00.000+02:00

Encara que la situació de les víctimes dels mals tractes hagi millorat amb la entrada en vigor de la Ley Contra la Violencia de Género, es evident que les mides son insuficients.

Quan un jutge rep una denuncia per violència masclista dicta l’ordre de allunyament si ho troba oportú. Aquesta mida pot anar en solitari o junt a una ordre de protecció. Penso que sempre, sempre, deuria anar acompanyada per una ordre de protecció.

Al 2006, en el 75% dels casos van ser les pròpies víctimes les que van trencar l’ordre de allunyament. Hem d’entendre que les dones maltractades es troben en una situació de debilitat psicològica i poca o cap autoestima, e inclòs, en alguns casos pateixen el “Sindrome de Estocolmo”. Per això, opino que el permís de la víctima no deu eximir de culpa a qui viola una ordre de allunyament.

El maltractador es un delinqüent (excepció d’alguns que son malalts) i deu ser jutjat com tal. Hem de tenir molt en comte que no tots els delinqüents tenen capacitat de reinserció, per tant, els especialistes haurien de valorar amb “lupa” cada cas i evitar així les possibles reincidències delictives.

D’altra banda, també seria bo revisar les sentencies masclistes (lamentablement abunden)

LA SANGRE DEL ÁNGEL

2006-07-26T18:27:00.000+02:00

"La Sangre del Ángel" es el título de una novela corta que escribí hace un par de años. Ganó dos premios literarios y parte de ella fue editada como relato.
Es un historia ficticia pero inspirada en una lamentable y cruel realidad:La violencia de género.
Por si os interesa o apetece su lectura, queda a vuestra disposición.

INCREIBLE

2006-05-08T14:54:00.000+02:00

¿Os habéis fijado últimamente en el rostro de Carod Rovira? Tiene dibujada en la frente cierta melancolía, un aire cansino de ganador insatisfecho que mira hacia el pasado en busca de refugio. Un pasado no muy lejano donde pedía la reforma del Estatuto Catalán. Un pasado reciente donde ERC ha trabajado en la elaboración de la mayoría de artículos que componen dicha reforma aprobada en el Congreso. A Rovira todavía le queman en la boca sucesivas declaraciones afirmando que, pese a la disconformidad con parte del resultado final del texto, ERC no se decantaría por el voto negativo.
ES INCREIBLE que ERC prefiera mantener el antiguo estatuto de 1979 y limitar así el progreso de Cataluña, esa Cataluña a la que tanto dicen (pero no demuestran) querer. ES INCREIBLE que opten por el mismo voto que aquellos que falsean la realidad y promueven a toda costa el espíritu centralista. El voto negativo en el Referéndum significa oponerse a la mejora del autogobierno y del financiamiento, al consecuente avance económico y social.
Los catalanes tenemos una oportunidad histórica el día del Referéndum. Dejemos que el PP siga anclado en el pasado y que ERC lamentable e incomprensiblemente lo acompañe. Los demás SI queremos avanzar, SI queremos lo mejor para Cataluña, por eso nuestro voto será SI.
Mientras, podremos seguir contemplando en el rostro de Carod Rovira ese aire melancólico reclamando, entre sus recuerdos, asilo emocional.

NEGACIÓN PERPETUA

2006-04-07T17:38:00.000+02:00

El Congreso de los Diputados ha aprobado la LOE (Ley Orgánica de Educación) con los votos en contra, como viene siendo costumbre en nuestro país, del Partido Popular. Dicho partido ya había manifestado su contradicción a la citada ley, con la convocatoria de manifestaciones a las que arrastró a la Conferencia Episcopal y a las asociaciones católicas de padres de alumnos.
En esta quinta reforma educativa, que entrará en vigor el próximo curso, se introducen, entre otras mejoras, nuevas asignaturas como la Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos. Así mismo, en cuarto (16 años) se establece la obligatoriedad de cursar educación Ético-Cívica. La materia de religión se mantiene, aunque queda excluida del expediente académico a efectos de evaluación. El aprendizaje de idiomas extranjeros se adelanta al segundo ciclo de la etapa de infantil (3-6 años). Y por supuesto aumenta el gasto público educativo.
Así, mientras la mayoría de partidos políticos buscan, con la aprobación de esta ley, combatir el fracaso escolar y lograr una mayor eficacia en nuestro sistema educativo, el PP se sigue quejando y oponiendo a toda propuesta o avance, en su afán enfermizo de intentar desgastar al gobierno. Por si sirve de algo a los dirigentes y seguidores de ese partido donde prima la negación, haré una reflexión citando a Kafka: “En tu lucha contra el resto del mundo, te aconsejo que te pongas al lado del resto del mundo”

"NO HAY CAMINOS PARA LA PAZ; LA PAZ ES EL CAMINO" (Mahatma Gandhi)

2006-03-24T00:01:00.000+01:00

Se ha iniciado el “alto el fuego” permanente de ETA, anhelado durante demasiados años. Todo este tiempo, los injustificables actos criminales de la banda han sembrado miedo, dolor, odio, rencor.
Para el dolor psíquico no hay más calmante que la propia fortaleza. Las víctimas viven ese dolor unido a la pena, al tormento del recuerdo. Los familiares de los difuntos se torturan con un eterno “¿por qué?”. El odio ha ido haciendo mella y el rencor se ha acrecentado con la rabia y la impotencia.
Son éstos, sentimientos que carcomen el alma, que destruyen al ser humano, que, en definitiva, agravan la tragedia. Por el bien personal y colectivo deberían desaparecer ¡pero qué difíciles son de superar! Pese a ello, hoy, en nuestra sociedad demócrata, se vislumbra por fin la luz de lo anhelado y late con más fuerza que nunca una gran esperanza: LA PAZ. Hagamos que no se detenga, que jamás deje de latir…

Inauguración del Blog

2006-03-15T16:18:00.000+01:00

Bienvenidos al Blog de una mujer que acaricia los cuarenta con el entusiasmo de una adolescente y la serenidad de pensamiento que se adquiere con la edad.
Este será un espacio donde convivirán reflexiones, inquietudes y opiniones personales. En homenaje a la reciente celebración del Día Internacional de la Mujer, queda inaugurado este blog con una breve reflexión:

“SEREMOS COMO LAS FÉRTILES SEMILLAS DEL BAOBAB, QUE AÚN EN PLENA SABANA CRECE PODEROSO”.