CARTA
Carta de una vecina de Santa Susanna, que resume el ayer y el hoy de nuestro pueblo y nos invita a la reflexión.
Benvolguts veïns
Crec que fàcilment coincidirem si dic que una de les característiques de la situació actual de Santa Susanna és que es viu un moment de transició. En el pla polític: el paternalisme d’un alcalde que ha deixat de ser-ho per ordre judicial, en el pla econòmic: la reconversió i consolidació de un poble agrícola en un poble turístic i en el pla urbà: el augment de la població. Tot això suposa un gran canvi. Hem passat de ser un poble de 900 habitants fa deu anys, sobretot de gent gran, a una població de 3000 habitants en els que predominen les parelles joves i els nens.
Els models de família estan canvien con per tot arreu. Trobem famílies extenses i també famílies monoparentals, moltes vegades constituïdes per una mare amb fills.
Les necessitats han donat un gir de 180 graus.
Els susannencs estem molt acostumats a agafar el cotxe i anar als pobles veïns a utilitzar els seus equipaments de salut, de ensenyament, d’esports, de cultura, etc... i les seves ofertes culturals i fins i tot el cementiri.
¿Pensem els susannencs perquè hem de ser subsidiaris de tots aquest equipaments i serveis quan el nostre ajuntament té un pressupost molt semblant al ajuntament de Pineda, i això que ells son 20.000 habitants i nosaltres 3.000?
¿Que fem a Santa Susanna amb el pressupost municipal? ¿Per què els susannencs no tenim els equipaments i serveis que necessitem?
Es una evidència que els pobles veïns ja fa molt temps que viuen en democràcia, sembla un anacronisme, una barbaritat però en aquest racó del Maresme la democràcia no ha arribat. ¿Que ha passat? els susannencs no ho han volgut o no els han deixat ¡Es tan difícil deslliurar-se del pare quan es el que controla tot absolutament tot! S’arriba a pensar que es l’únic preparat i capacitat per “manar”. Unes eleccions rere l’altre el poble va perden la confiança en ell mateix per organitzar-se i presentar una alternativa. Els de sempre, els de fa 30 anys, tenen una bola tan gran i tan peluda, amb tants interessos creats, una bola que ha convertit tot un poble en el negoci d’uns quants, que quan arriben eleccions el que poden perdre en interessos personals es tan gran que poden desplegar totes les armes possibles, que els diners poden pagar per tornar a obnubilar la ment dels ciutadans per que tornin a pensar que la única opció de govern son ells una altre vegada.
Hem pensat el Susanencs que si a Pineda o a Malgrat han aconseguit totes les millores que tenen a nivell social, que han anat guanyant tots aquest anys es per què els seus ciutadans han anat donant la confiança de governar a altres formacions polítiques, que els seus ajuntaments son mes plurals? Els ciutadans de Pineda o Malgrat son exigents i quan arriben eleccions repassen la trajectòria dels seus regidors electes els examinen i si ni ho han fet bé els canvien, es així com funciona la democràcia.
A Santa Susanna que es el que hem aconseguit a nivell social en les últimes legislatures?
Santa Susanna organitza grans events com La Fira Màgica, El Festival Shakespeare o la Nit del Esport que son grans aparador de cara a la galeria, però que el poble es beneficia ben poc i en canvi
veu com arriba molta gent que fa servir les instal·lacions del poble i en moltes ocasions no sap ni el que està passant. La informació es nul·la per part del ajuntament. ¿Com beneficia als habitants del poble aquest events a part d’ omplir l’aparador?
¿Que ha fet l’ajuntament amb els nostres impostos?
Podríem fer una llista de les coses bàsiques que ens falten:
No tenim Casal d’Avis
No tenim Casal de Joves
No tenim Casal de la Dona
No tenim una Radio Democràtica
No tenim cap associació cultural excepte el Esbart Dansaire
No tenim cap ajuda a la creació d’associacions de cap mena
No tenim serveis de seguretat ciutadana adequades
No tenim accessos peatonals que cobreixin tota la població i que ens comuniquin amb la platja
No tenim cap oferta d’esbarjo per els nens els caps de setmana.
No tenim adequat el poble per la circulació normalitzada de les persones discapacitades i grans amb problemes de disminució o dificultat en la mobilitat
No tenim protegides àrees de interès ecològiques i paisatgístiques com la Font del Boter
No tenim cementiri.
Per corroborar el que us estic explicant, tan sols heu de fer una ullada a l’agenda Va de Cultura, per exemple al mes de març, a Pineda hi han programats 38 accions de diversa indole, a Calella 26, a Malgrat 23, a Palafolls 12, a Tordera 10 i a Santa Susanna tenim 3 diumenges de sardanes i un Trekking organitzat per la acabada de néixer Associació de Dones, i que em consta no ha rebut cap ajuda del ajuntament per fer cap activitat.
Aquesta darrera legislatura d’en Joan Campolier ha estat nefasta. Els seus greus problemes amb la justícia, que han acabat retirant-lo per ordre del jutge de l’alcaldia, han contribuït al estancament, al no fer res, ha deixat passar el temps, al ensopiment absolut dels regidors responsables de fer polítiques actives per el poble. A Santa Susanna sempre ha manat en Joan Campolier, se l’hi ha de donar el mèrit que tot ho ha fet ell solet, els regidors que sempre ha triat no saben fer res per ells mateixos, no hi estan acostumats, no saben com posar-se ni que fer i en Joan Campolier ha tingut masses problemes per dedicar-se, si en les altres legislatures el poble no es beneficiava realment del potencial econòmic del ajuntament en aquesta legislatura la decadència ha estat total.
Els Susannencs hem d’agrair els pobles veïns que ens han ajudat a sobreviure, deixant que siguem subsidiaris dels seus serveis.
NO N’HI HA PROU AMB SOBREVIURE
Amb sobreviure, tanmateix, no n’hi ha prou. Hom pot sobreviure en una llarga agonia que condueixi, lentament, a una mort certa.
Perquè el nostre poble visqui i s’afirmi, en unes circumstàncies tan adverses com les actuals, cal que nosaltres realitzem un esforç extraordinari. Escrivia un dia Antoni Rovira i Virgili que “en certs moments de la vida dels pobles (:::) circumscriure’s als límits normals equival a arrupir-se dintre la caixa de morts”
Avui, podem assegurar que els Susannecs vivim un d’aquest moments crucials. Circumscriure’s, doncs a fer un esforç normal, no realitzar l’esforç extraordinari que exigeixen les circumstàncies, equivaldria a morir, a desaparèixer, a arrupir-se dintre la caixa de morts.
Som els Susannecs capaços avui de fer aquest esforç? Jo crec que si. Jo crec que en som capaços i que disposem fins i tot dels mitjans necessaris per reeixir.
EL REDREÇ UNA TASCA DIFÍCIL
Un primer pas per tal de reeixir és el d’examinar objectivament la realitat en què vivim i els problemes que hem d’afrontar. Encara que aquest examen pugui esfumar alguns entusiasmes i algunes ingènues il·lusions. De tots els paranys que ens assetgen, el més pèrfid es el parany de l’esperança ingènua. Com ho és que molts susannecs tendeixen a instal·lar-se en la posició còmoda del cofoisme, del estar satisfet i envanit alhora, tan bon punt se’ns presenten unes quantes fotos en paper lluent. Per això tenim que fer tots els susannecs un esforç, encara que costi, encara que sigui dolorós, per arribar a conèixer exactament quina és la nostra realitat municipal actual.
Hem de ser valents per esteranyinar la finestra i fer que un devessall de llum ho aclareixi tot i ens permeti de veure què hi ha de veritat en tots els racons del nostre ajuntament.
L’ajuntament no és una empresa. Els polítics que fan política municipal el que tenen que tenir no son coneixements de economia, marketing, ventes, negocis, el que tenen que tenir son ganes de que el poble funcioni, de que es tinguin cobertes les necessitats reals de la població, imaginació per oferir alternatives culturals i d’oci que facin la vida mes agradable als habitants i que no tinguin que anar a pidolar als altres municipis, que la quotidianitat sigui plaent perquè l’ajuntament destini recursos a alleugerar els problemes de la gent. Que totes les accions municipal vagin precedides per la transparència i la informació, que la borsa de treball de l’ajuntament sigui una realitat i amb igualtat de condicions per tots els susannencs, prescindint de les relacions familiars, de parentesc o d’amiguisme.
Aquestes eleccions municipals els habitants de Santa Susanna tenim com cada quatre anys, l’ oportunitat de canviar el govern municipal, aquesta vegada l’alcalde de sempre no es pot presentar per ordre judicial, aprofitem per fer una reflexió profunda i valorem les altres candidatures, anem a votar pensant en els interessos del poble i sobre tot no ens quedem a casa, hem d’anar a votar perquè no siguin altres que triïn la política municipal que es farà els pròxims quatre anys. Hem d’anar a votar amb il·lusió de canvi, amb il·lusió de participació, amb il·lusió de convertir aquest estimat poble en un lloc per viure mes enllà de casa nostre, amb il·lusió de compartir la natura que ens envolta, de compartir les aficions amb els veïns, de fer entre tots un poble en xarxa, cohesionat, un poble en el que els nostres fill puguin desenvolupar-se per ser bones persones.
Balia Janto
Veïna de Santa Susanna
Benvolguts veïns
Crec que fàcilment coincidirem si dic que una de les característiques de la situació actual de Santa Susanna és que es viu un moment de transició. En el pla polític: el paternalisme d’un alcalde que ha deixat de ser-ho per ordre judicial, en el pla econòmic: la reconversió i consolidació de un poble agrícola en un poble turístic i en el pla urbà: el augment de la població. Tot això suposa un gran canvi. Hem passat de ser un poble de 900 habitants fa deu anys, sobretot de gent gran, a una població de 3000 habitants en els que predominen les parelles joves i els nens.
Els models de família estan canvien con per tot arreu. Trobem famílies extenses i també famílies monoparentals, moltes vegades constituïdes per una mare amb fills.
Les necessitats han donat un gir de 180 graus.
Els susannencs estem molt acostumats a agafar el cotxe i anar als pobles veïns a utilitzar els seus equipaments de salut, de ensenyament, d’esports, de cultura, etc... i les seves ofertes culturals i fins i tot el cementiri.
¿Pensem els susannencs perquè hem de ser subsidiaris de tots aquest equipaments i serveis quan el nostre ajuntament té un pressupost molt semblant al ajuntament de Pineda, i això que ells son 20.000 habitants i nosaltres 3.000?
¿Que fem a Santa Susanna amb el pressupost municipal? ¿Per què els susannencs no tenim els equipaments i serveis que necessitem?
Es una evidència que els pobles veïns ja fa molt temps que viuen en democràcia, sembla un anacronisme, una barbaritat però en aquest racó del Maresme la democràcia no ha arribat. ¿Que ha passat? els susannencs no ho han volgut o no els han deixat ¡Es tan difícil deslliurar-se del pare quan es el que controla tot absolutament tot! S’arriba a pensar que es l’únic preparat i capacitat per “manar”. Unes eleccions rere l’altre el poble va perden la confiança en ell mateix per organitzar-se i presentar una alternativa. Els de sempre, els de fa 30 anys, tenen una bola tan gran i tan peluda, amb tants interessos creats, una bola que ha convertit tot un poble en el negoci d’uns quants, que quan arriben eleccions el que poden perdre en interessos personals es tan gran que poden desplegar totes les armes possibles, que els diners poden pagar per tornar a obnubilar la ment dels ciutadans per que tornin a pensar que la única opció de govern son ells una altre vegada.
Hem pensat el Susanencs que si a Pineda o a Malgrat han aconseguit totes les millores que tenen a nivell social, que han anat guanyant tots aquest anys es per què els seus ciutadans han anat donant la confiança de governar a altres formacions polítiques, que els seus ajuntaments son mes plurals? Els ciutadans de Pineda o Malgrat son exigents i quan arriben eleccions repassen la trajectòria dels seus regidors electes els examinen i si ni ho han fet bé els canvien, es així com funciona la democràcia.
A Santa Susanna que es el que hem aconseguit a nivell social en les últimes legislatures?
Santa Susanna organitza grans events com La Fira Màgica, El Festival Shakespeare o la Nit del Esport que son grans aparador de cara a la galeria, però que el poble es beneficia ben poc i en canvi
veu com arriba molta gent que fa servir les instal·lacions del poble i en moltes ocasions no sap ni el que està passant. La informació es nul·la per part del ajuntament. ¿Com beneficia als habitants del poble aquest events a part d’ omplir l’aparador?
¿Que ha fet l’ajuntament amb els nostres impostos?
Podríem fer una llista de les coses bàsiques que ens falten:
No tenim Casal d’Avis
No tenim Casal de Joves
No tenim Casal de la Dona
No tenim una Radio Democràtica
No tenim cap associació cultural excepte el Esbart Dansaire
No tenim cap ajuda a la creació d’associacions de cap mena
No tenim serveis de seguretat ciutadana adequades
No tenim accessos peatonals que cobreixin tota la població i que ens comuniquin amb la platja
No tenim cap oferta d’esbarjo per els nens els caps de setmana.
No tenim adequat el poble per la circulació normalitzada de les persones discapacitades i grans amb problemes de disminució o dificultat en la mobilitat
No tenim protegides àrees de interès ecològiques i paisatgístiques com la Font del Boter
No tenim cementiri.
Per corroborar el que us estic explicant, tan sols heu de fer una ullada a l’agenda Va de Cultura, per exemple al mes de març, a Pineda hi han programats 38 accions de diversa indole, a Calella 26, a Malgrat 23, a Palafolls 12, a Tordera 10 i a Santa Susanna tenim 3 diumenges de sardanes i un Trekking organitzat per la acabada de néixer Associació de Dones, i que em consta no ha rebut cap ajuda del ajuntament per fer cap activitat.
Aquesta darrera legislatura d’en Joan Campolier ha estat nefasta. Els seus greus problemes amb la justícia, que han acabat retirant-lo per ordre del jutge de l’alcaldia, han contribuït al estancament, al no fer res, ha deixat passar el temps, al ensopiment absolut dels regidors responsables de fer polítiques actives per el poble. A Santa Susanna sempre ha manat en Joan Campolier, se l’hi ha de donar el mèrit que tot ho ha fet ell solet, els regidors que sempre ha triat no saben fer res per ells mateixos, no hi estan acostumats, no saben com posar-se ni que fer i en Joan Campolier ha tingut masses problemes per dedicar-se, si en les altres legislatures el poble no es beneficiava realment del potencial econòmic del ajuntament en aquesta legislatura la decadència ha estat total.
Els Susannencs hem d’agrair els pobles veïns que ens han ajudat a sobreviure, deixant que siguem subsidiaris dels seus serveis.
NO N’HI HA PROU AMB SOBREVIURE
Amb sobreviure, tanmateix, no n’hi ha prou. Hom pot sobreviure en una llarga agonia que condueixi, lentament, a una mort certa.
Perquè el nostre poble visqui i s’afirmi, en unes circumstàncies tan adverses com les actuals, cal que nosaltres realitzem un esforç extraordinari. Escrivia un dia Antoni Rovira i Virgili que “en certs moments de la vida dels pobles (:::) circumscriure’s als límits normals equival a arrupir-se dintre la caixa de morts”
Avui, podem assegurar que els Susannecs vivim un d’aquest moments crucials. Circumscriure’s, doncs a fer un esforç normal, no realitzar l’esforç extraordinari que exigeixen les circumstàncies, equivaldria a morir, a desaparèixer, a arrupir-se dintre la caixa de morts.
Som els Susannecs capaços avui de fer aquest esforç? Jo crec que si. Jo crec que en som capaços i que disposem fins i tot dels mitjans necessaris per reeixir.
EL REDREÇ UNA TASCA DIFÍCIL
Un primer pas per tal de reeixir és el d’examinar objectivament la realitat en què vivim i els problemes que hem d’afrontar. Encara que aquest examen pugui esfumar alguns entusiasmes i algunes ingènues il·lusions. De tots els paranys que ens assetgen, el més pèrfid es el parany de l’esperança ingènua. Com ho és que molts susannecs tendeixen a instal·lar-se en la posició còmoda del cofoisme, del estar satisfet i envanit alhora, tan bon punt se’ns presenten unes quantes fotos en paper lluent. Per això tenim que fer tots els susannecs un esforç, encara que costi, encara que sigui dolorós, per arribar a conèixer exactament quina és la nostra realitat municipal actual.
Hem de ser valents per esteranyinar la finestra i fer que un devessall de llum ho aclareixi tot i ens permeti de veure què hi ha de veritat en tots els racons del nostre ajuntament.
L’ajuntament no és una empresa. Els polítics que fan política municipal el que tenen que tenir no son coneixements de economia, marketing, ventes, negocis, el que tenen que tenir son ganes de que el poble funcioni, de que es tinguin cobertes les necessitats reals de la població, imaginació per oferir alternatives culturals i d’oci que facin la vida mes agradable als habitants i que no tinguin que anar a pidolar als altres municipis, que la quotidianitat sigui plaent perquè l’ajuntament destini recursos a alleugerar els problemes de la gent. Que totes les accions municipal vagin precedides per la transparència i la informació, que la borsa de treball de l’ajuntament sigui una realitat i amb igualtat de condicions per tots els susannencs, prescindint de les relacions familiars, de parentesc o d’amiguisme.
Aquestes eleccions municipals els habitants de Santa Susanna tenim com cada quatre anys, l’ oportunitat de canviar el govern municipal, aquesta vegada l’alcalde de sempre no es pot presentar per ordre judicial, aprofitem per fer una reflexió profunda i valorem les altres candidatures, anem a votar pensant en els interessos del poble i sobre tot no ens quedem a casa, hem d’anar a votar perquè no siguin altres que triïn la política municipal que es farà els pròxims quatre anys. Hem d’anar a votar amb il·lusió de canvi, amb il·lusió de participació, amb il·lusió de convertir aquest estimat poble en un lloc per viure mes enllà de casa nostre, amb il·lusió de compartir la natura que ens envolta, de compartir les aficions amb els veïns, de fer entre tots un poble en xarxa, cohesionat, un poble en el que els nostres fill puguin desenvolupar-se per ser bones persones.
Balia Janto
Veïna de Santa Susanna
posted by Trinidad Fuentes @ 1:55 p. m.
2 comments
